La fusta es classifica segons el seu tractament a l’autoclau, el tipus de fusta apropiat dependrà de l’ús que se li vulgui donar i del lloc on es col·locarà, ja que a l’ésser un element viu, és susceptible a ser atacada per agents externs degradadors, com poden ser: organismes xilòfags, la humitat, i la incidència del sol.

El tractament aplicat es classifica en 4 categories (classes de risc)  que ajuden a identificar la més convenient en cada cas.

El tractament a l’autoclau es basa en introduir dins de la fusta agents protectors per mitjà d’autoclau amb buit, pressió o autoclau de doble buit, amb l’objectiu d’augmentar la durabilitat d’aquesta enfront d’elements xilòfags

Existeixen 5 tipus de tractaments a l’autoclau, definits com classes de risc:

• Classe risc 1: fusta protegida, totalment protegida de la intempèrie i no exposada a la humitat. Exemples: mobiliari i sòls d’interior
  
  
• Classe risc 2: situació en la qual la fusta està baix cobert i totalment protegida dels agents atmosfèrics però ocasionalment amb una humitat ambiental elevada, que pot conduir a una humectació superficial no persistent. Exemples: fustes de cuines i banys
  
  
• Classe risc 3: situació en què la fusta es troba al descobert, exposada als agents atmosfèrics externs, però no aquesta en contacte amb la terra, l’exposició a  la intempèrie fa que les fustes aconsegueixin continguts d’humitat superiors al 20%. Exemples: fusteria d’exteriors, ràfecs de teulada…
  
  
• Classe risc 4: situació en què la fusta es troba en contacte directe amb la terra o amb aigua dolça, exposada a una humitat constant, que condueix a nivells d’humitat de més d’un 20%. Exemples: pals clavats en la terra, fonamentacions de fusta..
  
  
• Classe risc 5: Situació en què la fusta està permanentment en contacte amb aigua salada. Exemples: pilotis submergits, objectes de vaixell, passarel·les..a l’autoclau